Nois i noies, ja no podia més. Porto 25 kilos perduts. Vaig anar a plaça i he cuinat un plat invenció meva. Modèstia a part, m'ha sortit de nassos. És una mica light, amb poquet oli i plat únic (la paella, els cuadres i les flors, que surten en el vidriu, son per fer bulto...anímen una mica). Aquest bacallà, amb samfaina, múrgules o rabassoles, amb carxofetes cruixents val la pena de debó. Al final ja sabreu òn he anat amb el Montroy. La música que he posat, s'ho mereix. La boca s'em fà aigua. Olé... el maestro!!!
Per veure'l i escoltar,clickar la fletxeta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada