BACALLÀ AMB SAMFAINA, ARRÓS, RABASOLES I CARXOFES CRUIXENTS

Nois i noies, ja no podia més. Porto 25 kilos perduts. Vaig anar a plaça i he cuinat un plat invenció meva. Modèstia a part, m'ha sortit de nassos. És una mica light, amb poquet oli i plat únic (la paella, els cuadres i les flors, que surten en el vidriu, son per fer bulto...anímen una mica). Aquest bacallà, amb samfaina, múrgules o rabassoles, amb carxofetes cruixents val la pena de debó. Al final ja sabreu òn he anat amb el Montroy. La música que he posat, s'ho mereix. La boca s'em fà aigua. Olé... el maestro!!!


Per veure'l i escoltar,clickar la fletxeta.

Homenatge al URI

L'Uri ha jugat el seu últim partit de hockey. Está cansat de l'alta competició, després de tants anys jugant amb l'Atlètic ("és el millor equip del món" digué al acabar), amb una temporada a la Roma. Son molts partits, campionats, gols decisius, entrenaments durs i com tot... ha arribat l'hora de dir A10. Ha sigut un gran jugador de hockey i excel.lent amb sala. Qui no recorda el seus gols a l'últim minut contra Polo i Egara, el victoriós contra l'Uhlenhorst i el que ens va fer guanyar la Copa d'Europa del 98 contra l'Amsterdam. A més d'una gran persona, un cavaller i un gran mestre pels joves. Qué no dirà son pare... que li cau la baba!!!!!!!. Clickar la fletxeta i podeu veure uns retratos amb la cançó de The Coors i el Bono: "When the sky goes groc".

FIRA MODERNISTA A TERRASSA

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Terrassa. Pasada per aigua, fins que al final ha sortit el sol, per anunciar que demà hem d'anar a pencar. Sempre bones cares, perque la pluja ha estat molt benvinguda. Hi ha de tot, El Museu de la Ciència, Freixa-s a tot arreu, paradetes, la nostre Casa Pairal: "La Masia Freixa" (collons, els de l'altre branca, quina casa tenien a aquella época), enterramorts, procesons, l'Ajax sense murrió (el gòs del Ramir, que té displépsia o no se quina malaltia, és com la que tenim els Freixa-s als malucs, però en gossos), balls, vestits d'època, remeis...ja el podeu mirar, clickant a la fletxeta.

LAURA

La Laura és la parella de fet de la meva costella, no en la vida real, sino en el pàdel. Grans jugadores... fan una parella molt difícil de guanyar. Ho pasen d'allò més bé. A l'hora de cascar (xerrar) també son campiones. El vidriu mostra les imatges d'una excursió que va fer, perque lo seu és caminar... caminar... i caminar... Desitjo que un petit problema a la rótula s'en vagi a norris ven aviat. Per cert, és una gran farmaceútica.

LA BANDERA

És el nom que donem al nostre primer equip de l'Atlètic. La Bandera de la casa. En aquest vidriu musical, es pot comprobar l'ambient, la gent, algunes jugades, l'afició, els contraris, els árbitres, l'alègria, la tristor, nenes maques, la cel.lebració, amb algun toquet d'humor.